diff --git a/ai/programacio-automatica/slides.md b/ai/programacio-automatica/slides.md
index b22753a..a248a1f 100644
--- a/ai/programacio-automatica/slides.md
+++ b/ai/programacio-automatica/slides.md
@@ -1,9 +1,41 @@
 ---
 marp: true
-theme: gaia
+theme: default
 paginate: true
+style: |
+  section {
+    background-color: #1E1E1E !important;
+    color: #F5F5F5 !important;
+    font-family: 'Helvetica Neue', Arial, sans-serif;
+    font-size: 36px;
+  }
+  h1, h2 {
+    color: #FFFFFF !important;
+    font-size: 52px;
+  }
+  th, td {
+    background-color: #2A2A2A !important;
+    color: #F5F5F5 !important;
+    border-color: #555 !important;
+  }
+  section.invert {
+    background-color: #F5F5F5 !important;
+    color: #1E1E1E !important;
+  }
+  section.invert h1,
+  section.invert h2 {
+    color: #111111 !important;
+  }
+  section.invert th,
+  section.invert td {
+    background-color: #E8E8E8 !important;
+    color: #1E1E1E !important;
+    border-color: #AAA !important;
+  }
 ---
 
+<!-- _paginate: false -->
+
 # De filadors de codi a teixidors de sistemes
 
 La revolució industrial del programari
@@ -13,41 +45,32 @@ La revolució industrial del programari
 
 Començar directe, sense salutació llarga.
 
-"Fa uns mesos, un company em va demanar ajuda amb un mòdul en Rust. Jo sóc gopher de tota la vida — porto anys mantenint llibreries Go. Rust no és el meu llenguatge. Però vaig obrir Claude Code, li vaig donar context sobre el projecte, les restriccions, el que havia de fer... i en dues hores teníem un PR obert. Funcional. Amb tests.
+"No us menteixo si us dic que si m'haguessin dit fa un any que en aquest últim mes hauria gastat a la feina 700$ en tokens, no m'ho hauria cregut.
 
-Aquell mes vaig fer el doble de feina. Literalment: dos workstreams en paral·lel, un en Go i un en Rust. El cost? Uns 500 dòlars en tokens.
+Però així ha estat i puc dir que he multiplicat la meva productivitat per dos. Ara puc fer dues coses alhora... mentre espero que un agent acabi de fer el que li he demanat. Tres si comptem escoltar podcasts mentre treballo.
 
-No us explico això per fer-me el llest. Us ho explico perquè aquell moment em va obligar a repensar què significa ser enginyer de programari avui."
+Un cop he arribat a aquest punt m'he vist obligat a repensar què significa ser enginyer de programari avui."
 -->
 
 ---
 
 ## Dario Castañé
 
-Senior Software Engineer @ Datadog
-
-Mantenidor de `dd-trace-go` i `Orchestrion`
-
-Mantenidor de `mergo` — +30.000 repositoris
+Enginyer de programari sènior @ Datadog
 
 <!--
 [PRESENTACIÓ — 30 segons]
 
-"Em dic Dario Castañé. Treballo a Datadog com a Senior Software Engineer. Mantinc dd-trace-go i Orchestrion, que és la instrumentació automàtica de Go, i també mantinc mergo, una llibreria Go que fan servir més de 30.000 repositoris. Sóc gopher, i això és rellevant per al que us explicaré."
+"Em dic Dario Castañé. Treballo a Datadog com a enginyer de programari, concretament en projectes de codi obert. Mantinc dd-trace-go i Orchestrion, dues eines d'instrumentació en Go, i també mantinc mergo, una llibreria Go amb 3.000 estrelles i més de 30.000 repositoris utilitzant-la.
+
+I aquest mes, personalment estic treballant en un projecte en Rust. Sóc gopher de fa vora 15 anys, 8 anys usant-lo a diari professionalment. Ni fava de Rust. N'aprenc preguntant a l'agent mentre desenvolupo una aplicació d'escriptori. Totalment fora del meu element. Però amb agents puc fer el que abans m'hagués requerit tones d'esforç."
 -->
 
 ---
 
-# Abans de començar
-
-Dues coses que **no** faré avui:
+# Avui proposaré un marc mental.
 
-1. No us diré si la IA és bona o dolenta
-2. No us donaré una llista d'eines ni de tècniques
-
-El que sí faré:
-
-Proposar un **marc mental** per entendre el moment
+No una llista d'eines. No un judici moral.
 
 <!--
 [DISCLAIMERS — 2 minuts]
@@ -55,100 +78,45 @@ Proposar un **marc mental** per entendre el moment
 "Abans de res, dues coses que no faré. Primer: no us diré si la IA és bona o dolenta. Hi ha arguments legítims en contra — el consum energètic, la qüestió dels drets d'autor de les dades d'entrenament, el desplaçament laboral. Són preocupacions reals i no les ignoraré, però avui no és el debat.
 
 Segon: no us donaré una llista de 50 eines amb noms que canviaran d'aquí a tres mesos. El que sí que faré és proposar-vos un marc mental. Perquè les eines canvien cada setmana, però un bon marc per pensar-hi dura molt més."
--->
 
----
-
-# Preocupacions legítimes
-
-El consum energètic és real.
-La qüestió dels drets d'autor no està resolta.
-El desplaçament laboral és una possibilitat concreta.
-
-Cap d'aquestes és una raó per no mirar-hi de cara.
-
-<!--
-[continuació disclaimers — 30 segons]
-
-"Reconèixer els problemes no és el mateix que fugir-ne. Com veurem, la història ens ensenya que la gent que millor ha navegat les transformacions tecnològiques no és la que s'hi ha oposat ni la que l'ha abraçada cegament — és la que ha preguntat: a qui beneficia això, i com podem fer que ens beneficiï a nosaltres?"
+Com veurem, la història ens ensenya que la gent que millor ha navegat les transformacions tecnològiques no és la que s'hi ha oposat ni la que l'ha abraçada cegament — és la que ha preguntat: a qui beneficia això, i com podem fer que ens beneficiï col·lectivament?
 -->
 
----
-
-# Catalunya, 1790
-
-Un fuster de Berga inventa la **berguedana**.
-
-130 fusos. Feta de fusta de pi.
-Operada a mà.
-
-La *spinning jenny* catalana.
-
-<!--
-[CONTEXT HISTÒRIC — inici, 1 minut]
-
-"Posem-nos en context. Catalunya, finals del segle XVIII. Ramon Farguell, un fuster de Berga, construeix la berguedana — una màquina de filar de fusta de pi amb 130 fusos. És una adaptació millorada de la spinning jenny anglesa. Centenars de tallers catalans l'adopten. La filatura local explota.
-
-Però la berguedana només era el primer pas."
--->
 
 ---
 
-# 1832: El Vapor Bonaplata
+# 1790 → 1844
 
-Primera fàbrica a vapor de la Península Ibèrica.
-Barcelona, carrer dels Tallers.
-600-700 treballadors.
-
-1835: cremada durant les bullangues.
+Berguedana: 130 fusos, operada a mà.
+Selfactina: 1.000 fusos, un sol operari.
 
 <!--
-[CONTEXT HISTÒRIC — Bonaplata, 1 minut]
+[CONTEXT HISTÒRIC — 2 minuts]
 
-"El 1832, al carrer dels Tallers de Barcelona, s'inaugura el Vapor Bonaplata. Primera fàbrica moguda per vapor de tota la Península. 600 treballadors, filatura, teixidura i foneria — tot integrat.
+"Posem-nos en context. Ramon Farguell, un fuster de Berga, construeix la berguedana — una adaptació millorada de la spinning jenny anglesa, una màquina de filar, que converteix cotó en fil per teixir. Centenars de tallers catalans l'adopten perquè a mà només pots fer un fus, mentre que aquesta en permetia 130 alhora.
 
-Tres anys després, la nit del 5 d'agost de 1835, durant les bullangues, la cremen. Un mariner, Narcís Pardinas, és afusellat dos dies més tard. La família Bonaplata marxa de Barcelona per no tornar-hi mai."
+El 1844 arriba la selfactina. Completament automatitzada, fins a mil fusos, un sol operari. Cinquanta-quatre anys, de 130 fusos manuals a 1.000 d'automatitzats. La productivitat puja. Els salaris s'enfonsen."
 -->
 
 ---
 
-# 1844: Arriba la selfactina
-
-Completament automatitzada.
-Fins a 1.000 fusos.
-Un sol operari.
-
-Substitueix filadors adults per dones i nens
-a sous molt inferiors.
-
-<!--
-[CONTEXT HISTÒRIC — selfactina, 1 minut]
-
-"El 1844 arriba la selfactina — la self-acting mule. Completament automatitzada, fins a mil fusos, un sol operari. I aquí és on la cosa canvia de veritat: la selfactina permetia substituir filadors adults qualificats per dones i nens, a sous molt inferiors.
-
-En cinc anys, els fusos selfactins passen de 91.000 a més de 200.000. La productivitat puja, els salaris s'enfonsen."
--->
+# 1854: cremen les fàbriques.
 
----
-
-# 1854: La selfactinada
-
-Els obrers cremen fàbriques amb selfactines.
-
-El capità general **prohibeix** les selfactines.
-
-Madrid revoca la prohibició...
-però no la publica fins **8 mesos després**.
+Es prohibeixen les selfactines.
+Madrid deroga la prohibició dues setmanes més tard.
+No la publica fins **8 mesos després**.
 Per por.
 
 <!--
 [CONTEXT HISTÒRIC — selfactinada, 1 minut]
 
-"El juliol de 1854, els obrers cremen fàbriques que tenen selfactines. La resposta és brutal — tres persones afusellades — però el capità general, per calmar la revolta, fa una cosa extraordinària: prohibeix les selfactines.
+"El juliol de 1854, els obrers cremen fàbriques que tenen selfactines. La resposta és brutal — tres persones afusellades — però el poder, per calmar la revolta, fa una cosa extraordinària: prohibeix les selfactines.
 
 Madrid revoca la prohibició en dues setmanes... però no la publica fins al maig de 1855. Vuit mesos de silenci. Per por de la reacció obrera.
 
-Fixeu-vos: la tecnologia no es va aturar. Però la revolta va forçar una negociació."
+Fixeu-vos: la tecnologia no es va aturar. Tots aquí vestim roba teixida per màquines. Però la revolta va forçar una negociació.
+
+Potser alguns de vosaltres ja teniu al cap un nom: els ludites."
 -->
 
 ---
@@ -166,31 +134,31 @@ Demanaven:
 <!--
 [LLIÇÓ LUDITA — 2 minuts]
 
-"Ara, la pregunta clau. Quan sentim 'ludites', pensem en gent trencant màquines. Però les reclamacions dels ludites catalans — i dels anglesos — no anaven sobre les màquines. Anaven sobre tres preguntes:
+"Quan sentim 'ludites', pensem en gent trencant màquines. Però les reclamacions dels ludites catalans — i d'altres indrets — no anaven sobre les màquines. Anaven sobre tres preguntes:
 
 Qui s'endú el benefici d'aquesta productivitat? Qui paga el cost de la transició? I on queda la dignitat del treballador?
 
-El conflicte de les selfactines va acabar amb el reconeixement oficial de les Societats Obreres. El 1855, cent mil treballadors fan la primera vaga general de la història d'Espanya sota el lema 'Associació o mort'. No demanaven tornar enrere — demanaven tenir veu en com anava endavant.
+El conflicte de les selfactines va acabar amb el reconeixement oficial de les Societats Obreres, la llavor dels sindicats moderns, amb una vaga general sota el lema "Associació o mort".
 
-I aquí ve el clímax: el 1919, la vaga de la Canadenca. Comença per 8 oficinistes als quals els retallen el sou. Acaba amb Barcelona a les fosques, sense tramvies, sense diaris. I el resultat? El 3 d'abril de 1919, Espanya es converteix en el primer país d'Europa occidental a legislar la jornada de vuit hores. Vint dies abans que França.
+I més tard el 1919, la vaga de la Canadenca acaba per portar la regulació de la jornada de vuit hores.
 
 De la berguedana de fusta de 1790 a la jornada de vuit hores de 1919: 129 anys de lluita. I les tres preguntes dels ludites mai es van respondre soles. Es van respondre perquè algú les va fer."
 -->
 
 ---
 
-# Tres preguntes, dos segles després
+# Les mateixes preguntes, dos segles després
 
 **Qui s'endú el benefici?**
 **Qui paga el cost?**
-**On és la nostra dignitat?**
+**On queda la nostra professió?**
 
 <!--
 [TRANSICIÓ AL PRESENT — 30 segons]
 
 "Tornem al 2026. Les tres preguntes són exactament les mateixes.
 
-Qui s'endú el benefici de la productivitat dels LLMs? Qui paga el cost de la transició? I on queda la dignitat de l'enginyer?
+Qui s'endú el benefici de la productivitat dels LLMs? Qui paga el cost de la transició? I on queda la professió d'enginyer?
 
 Anem a veure-ho."
 -->
@@ -199,19 +167,19 @@ Anem a veure-ho."
 
 # El paral·lelisme
 
-| Tèxtil s. XIX | Programari s. XXI |
+| Tèxtil s. XVIII-XIX | Programari s. XXI |
 |---|---|
 | Berguedana | Autocomplete, Copilot |
 | Selfactina | Agents de codi |
 | Filador manual | Programador "escriptor de codi" |
-| Teixidor de sistemes | Enginyer de programari |
+| Teixidor | Enginyer de programari |
 
 <!--
 [PARAL·LELISME — 2 minuts]
 
-"La berguedana era una eina manual millorada. Com l'autocomplete o el primer Copilot: t'ajudava, però tu feies la feina. La selfactina era completament automàtica. Com els agents de codi actuals: tu dones la instrucció, la màquina executa.
+"La berguedana era una eina manual millorada del s. XVIII. Com l'autocomplete o el primer Copilot: t'ajudava, però tu feies la feina. La selfactina - del s. XIX - era completament automàtica. Com els agents de codi actuals: tu dones la instrucció, la màquina executa.
 
-I aquí és on el paral·lel es posa interessant. Quan la spinning jenny va automatitzar la filatura, els teixidors manuals van viure 20 anys d'or. La seva feina s'havia convertit en el coll d'ampolla — tothom filava ràpid, però algú havia de teixir tot aquell fil. Fins que van automatitzar la teixidura.
+I aquí és on el paral·lel es posa interessant. Quan la berguedana va automatitzar la filatura, els teixidors manuals van viure 20 anys d'or. La seva feina s'havia convertit en el coll d'ampolla — tothom filava ràpid, però algú havia de teixir tot aquell fil. Fins que van automatitzar la teixidura.
 
 Avui, el codi es fila sol. El coll d'ampolla és el disseny de sistemes, la revisió, el judici. Això és teixir. La pregunta és: som al principi dels 20 anys d'or per a teixidors de sistemes?"
 -->
@@ -220,7 +188,7 @@ Avui, el codi es fila sol. El coll d'ampolla és el disseny de sistemes, la revi
 
 # El codi es fila sol
 
-Produir codi és gairebé gratuït.
+Produir codi ha esdevingut gairebé gratuït.
 
 Produir **bon** codi segueix sent car.
 
@@ -231,7 +199,7 @@ Produir **bon** codi segueix sent car.
 
 Un agent et genera un PR de 500 línies en 10 minuts. Però algú ha de revisar aquelles 500 línies. Algú ha de decidir si solucionen el problema correcte. Algú ha d'entendre si aquella correcció de seguretat realment tanca el vector d'atac o simplement ho sembla.
 
-El primer 90% del codi representa el primer 90% del temps de desenvolupament. L'altre 10% del codi representa l'altre 90% del temps. Ara la primera part és gairebé gratis. L'altra segueix igual."
+Perquè escriure codi no és enginyeria de programari."
 -->
 
 ---
@@ -239,33 +207,36 @@ El primer 90% del codi representa el primer 90% del temps de desenvolupament. L'
 # Escriure codi ≠ enginyeria de programari
 
 Els agents escriuen codi.
-
-No fan enginyeria de programari.
-
-L'enginyeria és *trade-offs*, context,
-decisions que cap model té.
+No decideixen trade-offs.
+Necessiten guardaraïls estrictes.
 
 <!--
 [DISTINCIÓ CLAU — 1.5 minuts]
 
 "Hi ha una distinció fonamental que hem de tenir clara: escriure codi i fer enginyeria de programari no és la mateixa feina.
 
-Escriure codi és filatura. L'enginyeria de programari és teixidura. És decidir trade-offs. És entendre el domini del negoci, l'estratègia de producte, el deute tècnic. És la conversa que l'equip va tenir la setmana passada sobre per què vam triar una arquitectura i no una altra.
+Escriure codi és filatura. L'enginyeria de programari és teixidura. És decidir compromisos. És entendre el domini del negoci, l'estratègia de producte, el deute tècnic. És la conversa que l'equip va tenir la setmana passada sobre per què vam triar una arquitectura i no una altra.
 
 El desenvolupament de programari tal com el coneixíem és mort. Però l'enginyeria de programari està més viva que mai. El rol s'ha transformat: d'escriure codi a dissenyar sistemes que escriuen codi."
 -->
 
 ---
 
-# Per què els LLMs són aquí per quedar-se
+# Agents ≠ enginyeria de programari
 
-No es tracta del model.
-Es tracta del **procés**.
+Vibe coding: programar per intuició.
+Agentic engineering.
+Automatic programming.
+
+<!--
+TODO
+-->
+
+---
 
-Un bon model amb mal procés perd contra
-un model decent amb bon procés.
+# No es tracta del model.
 
-Sempre.
+Es tracta del **procés**.
 
 <!--
 [LLMs PER QUEDAR-SE — 2 minuts]
@@ -281,24 +252,30 @@ I hi ha una cosa més: no tot han de ser LLMs al núvol."
 
 ---
 
-# No tot és el núvol
+# Maquinari local
 
-**NPUs locals**: processadors neuronals als xips actuals
+NPUs.
+Clústers de 4 Mac Studios: 12.000–50.000 €.
+Dispositius d'inferència local.
 
-**Clústers locals**: 4 Mac Studios per 12.000-50.000 €
-vs. 100.000+ € en servidors GPU.
-Cap cost recurrent. Cap cost per token.
+<!--
+[ALTERNATIVES LOCALS 1/2 — 45 segons]
 
-**Models oberts**: cada cop més capaços
+"Els processadors moderns ja porten NPUs — unitats de processament neuronal integrades. I els clústers locals estan sent cada cop més viables: 4 Mac Studios costen entre 12.000 i 50.000 euros, versus 100.000 o més en servidors GPU equivalents. Sense costos recurrents, sense costos per token."
 
-<!--
-[ALTERNATIVES LOCALS — 1.5 minuts]
+També hi ha dispositius com Tiiny - actualment en Kickstarter - o les Taalas hardcore model que s'estan posicionant per inferència local.
+-->
+
+---
+
+# Models oberts
 
-"Quan parlem d'IA generativa, la majoria pensem en APIs al núvol. Però el panorama està canviant. Els processadors moderns ja porten NPUs — unitats de processament neuronal integrades. Hi ha projectes com Taalas que aprofiten aquestes NPUs per executar models localment.
+Cada cop més capaços. Cada cop més accessibles.
 
-I els clústers locals estan sent cada cop més viables. Un clúster de 4 Mac Studios costa entre 12.000 i 50.000 euros, versus 100.000 o més en servidors GPU equivalents. És una despesa de capital única — sense costos recurrents, sense costos per token.
+<!--
+[ALTERNATIVES LOCALS 2/2 — 30 segons]
 
-Això importa perquè canvia la resposta a la primera pregunta ludita: 'qui s'endú el benefici?' Si el model corre a la teva màquina, el benefici és teu."
+"Això importa perquè canvia la resposta a la primera pregunta ludita: 'qui s'endú el benefici?' Si el model corre a la teva màquina, el benefici és teu."
 -->
 
 ---
@@ -319,29 +296,22 @@ La capacitat que val més ja no és escriure ràpid.
 
 És **saber si el que s'ha escrit és correcte**.
 
-Llegiu codi. Molt codi.
-Codi d'altres, codi generat, codi open source.
-
 <!--
 [PRINCIPI 1 — 1.5 minuts]
 
 "Primer: judici sobre velocitat. La meva capacitat de lliurar ja no està limitada per la velocitat a la que codifico. Està limitada per la meva habilitat per revisar. I crec que és exactament com ha de ser.
 
-Quan corregeixo una vulnerabilitat de seguretat, no miro només si els tests passen. Em pregunto: realment tanca el vector d'atac? Hi ha casos límit que l'agent ha passat per alt? És la correcció correcta, o simplement una correcció?
+Quan corregeixo un bug, no miro només si els tests passen. Em pregunto: realment resol la causa arrel? Hi ha casos límit que l'agent ha passat per alt? És la correcció correcta, o simplement un pedaç?
 
-La habilitat més valuosa del 2026 és llegir codi. Molt codi. Codi open source, codi de producció, codi generat per IA. Entendre què fa, què no fa, i què fa malament."
+L'habilitat més valuosa del 2026 és llegir codi. Molt codi. Codi open source, codi de producció, codi generat per IA. Entendre què fa, què no fa, i què fa malament."
 -->
 
 ---
 
 # 2. Processos, no eines
 
-Escriviu plans abans que l'agent escrigui codi.
-PRs petits amb descripcions clares.
-Verificació automatitzada.
-
-Si corregiu el mateix error tres cops,
-escriviu un test.
+Les eines canvien cada trimestre.
+Un bon procés dura anys.
 
 <!--
 [PRINCIPI 2 — 1.5 minuts]
@@ -379,13 +349,9 @@ La mateixa tecnologia, dues aplicacions oposades. La diferència és si l'eina t
 
 # 4. Responsabilitat
 
-Un ordinador no pot ser mai responsable.
-
-*— IBM, formació interna, 1979*
+*Un ordinador no pot ser mai responsable.*
 
-Quan lliuro codi, el meu nom hi és.
-Puc usar IA per anar més ràpid.
-No puc externalitzar el meu judici.
+— IBM, formació interna, 1979
 
 <!--
 [PRINCIPI 4 — 1 minut]
@@ -399,15 +365,7 @@ Quan lliuro codi, el meu nom hi és. Quan hi ha una vulnerabilitat a Undici o un
 
 ---
 
-# Recapitulant
-
-**Qui s'endú el benefici?** Pregunteu-ho sempre.
-
-**Com afrontar la nova realitat?** Judici, processos,
-pensament crític. Teixidors, no filadors.
-
-**No tot és el núvol.** NPUs, clústers locals,
-models oberts. El benefici pot ser vostre.
+# Criteri o irrellevància.
 
 <!--
 [RECAPITULACIÓ — 1 minut]
@@ -423,8 +381,9 @@ Tercera: no tot ha de córrer al núvol d'algú altre. Les NPUs, els clústers l
 
 ---
 
-# De filadors de codi
-# a teixidors de sistemes
+<!-- _paginate: false -->
+
+# De filadors de codi<br>a teixidors de sistemes
 
 La pregunta no és si les màquines filaran per nosaltres.
 
@@ -444,10 +403,15 @@ Gràcies."
 
 ---
 
+<!-- _paginate: false -->
+
 <p class="small">
 
 Dario Castañé — @darccio
 
+cc@dario.cat
+dario.cat
+
 </p>
 
 <!--